Resultats de la cerca bàsica: 1.680
Diccionari de la llengua catalana
|
41.
caputxa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part d'un capot, mantell, etc., destinada a cobrir el cap, generalment de forma cònica i prou ampla perquè amb facilitat pugui ésser tirada sobre el cap o deixada penjar enrere. Lligadura amb què les dones de muntanya es cobrien el cap, consistent en un saquet obert per la [...]
|
|
42.
clenxa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ratlla al llarg de la qual resta al descobert la pell del cap, que es fa en el cabell tirant el d'una banda cap a un costat i el de l'altra cap al costat oposat. Fer-se, partir-se, la clenxa. Clenxa al mig, al costat. Ratlla de color diferent que hi ha al cap o en el coll d'algun animal. [...]
|
|
43.
cabotada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment d'inclinació del cap, endavant, endarrere o a un costat. Becaina. Cop de cap. Li han partit el llavi d'una cabotada. Acció pròpia d'un cabota, d'un tossut. [...]
|
|
44.
batoïdeus
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup de peixos condrictis, de cos més o menys aplanat, amb 5 fenedures branquials situades a la cara ventral del cap, amb les aletes pectorals amples i soldades als costats del cap, que inclou el peix serra, les tremoloses i les rajades. Individu d'aquest grup. [...]
|
|
45.
bandolerisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Activitat criminal duta a terme per bandes armades, comandades per un cap, contra persones o contra propietats. [...]
|
|
46.
carabassot
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Carabassa buida que es fa servir de recipient per a líquids, sal, etc. Cap1 2 1. Posar-se una cosa dins el carabassot. Bony al cap com a conseqüència d'un cop. [...]
|
|
47.
revessat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., dirigit cap a la punta de l'escut i no en direcció al cap, com és habitual. Un xebró revessat. Una estrella revessada. En heràld., invertit en senyal de dol. Un escut revessat. [...]
|
|
48.
acèfal -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mancat de cap. Estàtua acèfala. Animal acèfal. Concili acèfal, monestir acèfal. Cristià que no reconeix un cap superior. Lamel·libranquis. [...]
|
|
49.
caparràs
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cap gros, desproporcionat. Té un caparràs que no li entra cap barret. Persona molt sàvia, erudita. És un caparràs! [...]
|
|
50.
capllevar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar caplleuta per alliberar (algú) d'ésser tingut pres. Una planta, treure el cap, brollar. Aquest blat ja caplleva. [...]
capllevar
|
capllevar
1 v. tr. [DR] Donar caplleuta per alliberar (algú) d'ésser tingut pres.
2 intr. [LC] Una planta, treure el cap, brollar. Aquest blat ja caplleva.